Vida i obra
Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí gairebé continuadament fins al 1910. A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana. De jove fundà al teatre Odeon, de Barcelona, la societat dramàtica El Pireo, després anomenada Melpòmene, i dirigí la revista Las Candilejas (1856-57), publicada pel teatre. Escriví les primeres obres en castellà: Fruta del siglo (1855) i la comèdia de màgia Estrella o El castillo de los encantados (1863), que tingué molt èxit tant a Barcelona com a Madrid.
Després d’un any sense escriure (segurament per motius professionals i familiars), el 1864 es dedicà a la creació d’un nou repertori teatral exclusivament en català. Tingué contactes amb el grup de Frederic Soler i aquest li estrenà, amb la companyia La Gata, la peça en un acte Els banys de Caldetes (1865). Les seves comèdies de costums, normalment en vers, d’intriga senzilla i realista, es desenvolupen sense efectismes ni comicitats fàcils. Seguí la línia marcada, entre d’altres, pel Camprodon de La teta gallinaire i el Soler de Lo punt de les dones, amb originalitat i plantejaments molt directes, eficaços dramàticament i amb realisme tant de situacions com de personatges. També utilitzà sovint, per realçar les situacions, un bilingüisme oportú referit sobretot al món dels indians.
Entre altres obres, escriví Un pollastre eixalat i La pubilla del Vallès (1865); A l’altre món, Les ametlles d’Arenys i Un embolic de cordes (1866); Fotografies (1867); La mitja taronja (1868), considerada la seva obra mestra; Les pubilles i els hereus, Les tres alegries i En lo camp i en la ciutat (1869); A bordo i en terra (1871), i Dones! (1875).
Bibliografia
- Jorba, M.: “Aproximació al teatre de Josep Maria Arnau”. Quaderns d’Estudis Arenyencs, 8, 2000, p. 63-80.
- Palou i Miquel, H.: “La visió del món contemporani en l’obra teatral de Josep M. Arnau i Pascual (1853- 1913)”. Quaderns d’Estudis Arenyencs, 8, 2000, p. 29-62.
