El 1942 abandonà la feina en un banc per a dedicar-se a la distribució cinematogràfica a la sucursal barcelonina de la Distribuidora Ballesteros, que el 1962 deixà per fer-se càrrec de Discentro, empresa que havia creat el seu germà Francesc a Madrid, fins que tancà el 1978. El mateix any fundà Badal Films, des d'on distribuí a Catalunya films adquirits directament o que oferia en representació d'altres empreses, activitat que dugué a terme fins que es jubilà (1991) i tancà l'empresa. Fou el propietari del petit cinema Comedia de Gràcia (1955-61) i s’ocupà de la seva programació. Representà el sector de la distribució en el Ministeri de Cultura. Produí alguns films, entre d'altres, La Nova Cançó (1976), de Francesc Bellmunt, en col·laboració amb Profilmes, i els anys noranta estigué vinculat al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.
Bibliografia
CAMPS, M. i SOLER, Q.: Entrevista a Josep M. Badal, "Cinema Rescat", núm. 12, 2001, p. 41-42.