Entrà a la Companyia de Jesús el 1895. Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica (1919 i 1921), ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912. Fou un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española, i membre de la Comissió Bíblica Pontifícia, i de l’Obra del Sant Evangeli.
És autor de Las epístolas de San Pablo (1940), San Pablo, maestro de la vida espiritual (1941), La Asunción de María (1947) i, especialment, de l’edició de la Bíblia (La Sagrada Biblia, 1949), feta en col·laboració amb Francisco Cantera. Estigué especialitzat en la crítica textual del Nou Testament pel fet d’haver-ne preparat una edició crítica: Novi Testamenti Biblia Graeca et Latina (1942).