Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet (Vallès Occidental) com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques. Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona. Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall. Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert. Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i expulsat del cos de mestres nacionals, de sou i treball. Tornà a Ripollet (1940), on s’establí amb la seva esposa, la pintora Encarnació Braut, i instal·là el seu primer forn, i es consagrà com a escultor. Fou professor de l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de Sabadell.
Celebrà la seva primera exposició individual el 1943 a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Posteriorment exposà a Barcelona, París, Tarragona, Madrid, etc., així com en diverses manifestacions artístiques de l’estat espanyol i internacionals.
L’obra escultòrica, inicialment dedicada al modelat de figures de pessebre, arrenca de la tradició noucentista catalana. Les talles, relleus i estàtues (en marbre i altres pedres, bronze i terracota) recreen temes com la maternitat, nuus femenins, nereides i folklòrics (sardanes, castellers, etc.). Posteriorment, evolucionà cap a una estilització en escultures més sintètiques i simplificades.
Com a ceramista treballà la ceràmica al gres amb reflexes metàl·lics.
Fou guardonat amb el premi d’honor de l’Exposició Internacional d’Artesania (1953) i la medalla Julio Antonio de Tarragona (1960).
L’any 2008, l'Ajuntament de Ripollet adoptà com a himne oficial "Cant a Ripollet", amb lletra de Josep M. Brull, amb la qual cosa aquest organisme esdevingué el primer ajuntament català en tenir himne oficial.