Josep Maria Capdevila i Balanzó

(Olot, Garrotxa, 1892 — Banyoles, Pla de l'Estany, 1972)

Escriptor.

Llicenciat en dret, passà pels Estudis Universitaris Catalans. El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del seminari de filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia (1923). Dirigí la revista “La Paraula Cristiana”, iniciada per Carles Cardó (1925). El 1929 fundà el diari catòlic “El Matí” i en fou director fins el 1934, any en què fundà amb Joan Rebull i Ignasi Mallol el Taller-Escola d’Art de Tarragona. Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la Universitat de Popayán (Colòmbia), i després al Liceo Benalcázar de Cali. Visqué, des del 1965, a Banyoles. D’una formació profunda com a filòsof, seguí amb llibertat les tendències tomistes modernes i estudià Llull i Eiximenis. Excel·lí com a crític literari, sobretot de poesia, i publicà: Poetes i crítics (1925), Les cent millors poesies de la llengua catalana (1925), Amics i terra amiga (1932), En el llindar de la filosofia (1960), Eugeni d’Ors, etapa barcelonina (1965), Estudis i lectures (1965), Del retorn a casa (1971), i d’altres obres, assaigs i articles sobre filosofia, sociologia i literatura. D’un estil elegant i diàfan, influí molt en el moviment de renovació cristiana. El seu fill Francesc Capdevila i Muntaner (Barcelona 1922 — 1944) publicà la novel·la Allò que la història d’Abbot Farm no explica (1951), d’estil directe i irònic.