Estudià a Barcelona i després a Hamburg i Munic. Residí a Alemanya i també al Japó. Fou professor de literatura dramàtica a l’Institut del Teatre. La seva obra, majoritàriament escrita en castellà, se centrà en l’assaig de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics alemanys: Peter Weiss, Poesía y verdad (1968), Las comunas. Alternativa a la familia (1972) i Hermann Hesse y su obra (1977). Escriví poesia: Vísperas de San Juan (1978); teatre en català: La cançó de les balances (1977), Violeta (1980) i A les 20h futbol (1980) i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona: Guía secreta de Barcelona (1974), La Barcelona viva (1980), L’Eixample (1982), Salons de Barcelona (1984), Poble Espanyol (1990), etc. Els darrers anys de la seva vida se centrà en l’obra de Gaudí i publicà Park Güell: una utopia de Gaudí (1999) i La Pedrera. Una obra d’art total (2002). El 1985 donà a conèixer en català Prínceps, novel·la que situa la història entre el 1951 i el 1953 i que es converteix en una crònica d’aquells anys.