Des del 1939, que s’exilià, residí a Perpinyà. Es llicencià i es doctorà en lletres a Montpeller (1948) amb la tesi Un esprit méditerranéen: Joan Maragall (publicada el 1951) i treballà de traductor a les Nacions Unides.
El 1954 publicà Conversations avec Pablo Casals, editada en català el 1967; l’obra ha estat traduïda a onze idiomes. És autor de Joan Maragall (premi Aedos 1960), El món actual i el nostre país (1962, premi Yxart 1961), De casa i d’Europa (1971), Assaigs i comentaris (1972), Homes i situacions (1976) i Nous comentaris (1980). Col·laborà en diverses publicacions (Serra d’Or, Revista de Girona, Quaderns). Traduí, entre d’altres, obres d’André Gide i de Sartre.