Llicenciat en dret (1917) i en filosofia i lletres (1921); cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1958) i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1962).
El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans (1914). Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una Memòria dirigida al president de la Mancomunitat (1922), seguida d’un Report de primeres recerques (1924). En col·laboració amb Joan Coromines, publicà uns erudits Materials per a l’estudi dels parlars aragonesos (1936), que obriren nous camins dialectològics.
La seva atenció preferent com a estudiós, però, se centrà sobretot en el període de la Renaixença (“Lo Verdader Català”, primer òrgan periodístic de la Renaixença, 1956) i en la figura de Jacint Verdaguer, sobre el qual publicà Jacint Verdaguer, col·lector de cançons populars (1947-48), Sobre la gènesi de “L’Atlàntida” de Jacint Verdaguer (1951-52), Excursions i sojorns de Jacint Verdaguer a les contrades pirinenques (1953), Escrits inèdits de Jacint Verdaguer (1958), Epistolari de Jacint Verdaguer (1959), etc., treballs en els quals a la seva preparació de romanista uneix el domini de la filologia catalana.
El 1924 fundà l’Editorial Barcino, que es caracteritzà pel rigor de les edicions, i que tingué una especial rellevància durant les dictadures de Primo de Rivera i del franquisme, períodes de supressió o gran afebliment de les institucions culturals catalanes. Tingué cura, personalment, de l’edició de Lo somni de Bernat Metge (1925), amb la qual inaugurà “Els Nostres Clàssics”, la col·lecció més important, destinada a l’edició d’autors catalans medievals i en la qual ell tingué una intervenció decisiva i fonamental, bé que sovint el seu nom no figurava als crèdits dels llibres; així com de la col·lecció “Biblioteca Verdagueriana”. La seva edició del Llibre dels feits de Jaume I a la “Col·lecció Popular Barcino” és un model de rigor. Amb el seu mestratge intervingué decisivament en la formació d’estudiosos catalans i estrangers dedicats a matèries catalanes. El 1981 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.