Vida
Cursà estudis de professorat mercantil i a partir del 1948 treballà com a meritori a la productora Emisora Films. Anà ascendint a càrrecs de més responsabilitat fins que el 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Yo maté, al qual seguiren La rana verde (1957) i diversos guions rodats per altres realitzadors, com ara Un tesoro en el cielo (1956, Miquel Iglesias), Cara de goma (1957, José Buchs) i Històries de la Fira (Historias de la Feria, 1957, Francesc Rovira i Beleta).
El 1958 adquirí la propietat de la productora Producciones Cinematográficas Teide (PC Teide), fundada sis anys enrere per José Ángel Ezcurra, amb la qual alternà, primer des de Madrid i després traslladat a Barcelona, algunes coproduccions internacionals amb títols dirigits per ell mateix: Muerte al amanecer (1959), La vida privada de Fulano de Tal (1960), Los culpables (1962) i La barca sin pescador (1964). Esporàdicament treballà per a Ignasi F. Iquino amb ¿Pena de muerte? (1961), La ruta de los narcóticos (1962) i José María (1963), però aprofità els aires favorables del Nuevo Cine Español per produir i realitzar La piel quemada (1966), sobre la immigració a Catalunya i protagonitzada per la seva dona, Marta May. La bona acollida crítica del film l’animà a prosseguir per aquest camí socialment compromès, però la seva següent cinta, La respuesta (1968-69), fou reiteradament prohibida per la censura fins el 1976, i la versió catalana M’enterro en els fonaments, no es pogué estrenar fins el 1984.
Aquests problemes administratius decantaren la seva activitat vers la producció i es convertí en un dels principals impulsors de la reactivació del cinema català durant els primers anys de la transició. En aquest sentit, realitzà Companys, procés a Catalunya (1978-79), intent de cinema històric català, i coproduí un film tan emblemàtic com ara La ciutat cremada (1975-76, Antoni Ribas).
D’altra banda, afavorí els debuts de Gonzalo Herralde (1975, La muerte del escorpión), Ventura Pons (1977-78, Ocaña, retrat intermitent), Carles Jover i Josep Anton Salgot (1978, Serenata a la claror de la lluna), Eugeni Anglada (1978, La ràbia), Pep Callís (Naftalina, 1980), Jordi Bayona (Putapela, 1980-81), Albert Abril (El viatge a l’última estació, 1982) i Joan Baptista Solivellas (Un, dos, tres, ensaïmades i res més, 1983-84); i produí desenes de curtmetratges destinats a descobrir nous talents catalans.
Quan retornà a l’activitat professional, el 1991 dirigí la comèdia Ho sap el ministre?. La història de la seva productora la relatà ell mateix en Una empresa catalana de producció cinematogràfica: PC Teide (Cinematògraf, 1995). A partir del 1996, amb la firma Films de l’Orient, coproduí Un cos al bosc (1996, Joaquim Jordà) i dirigí personalment Subjúdice (1998), un melodrama de denúncia social, i El coronel Macià (2006). El 2015 estrenà El somni català, un recorregut per episodis rellevants de la història de Catalunya des dels inicis del segle XX fins al 2014.
A més de productor, també fou professor de realització a l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV, 1974-75) i a l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet. Membre fundador de l’Institut del Cinema Català (1975), des d’on impulsà la producció de curtmetratges i noticiaris, en fou president durant els períodes 1976-78 i 1982-86; ocupà la Direcció General de Cinematografia de la Generalitat (1987-88), des d’on afavorí la producció local; entre el 1994 i el 1996 presidí el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, i el 2004 assumí la vicepresidència de l’associació Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC). Fou distingit amb la Creu de Sant Jordi 2001 i el 2010 li fou atorgat el premi Gaudi d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.
Altres films
1953 Gaudí. Ensayo, amb J. Bosch (curtmetratge documental).
1976 El míting de la llibertat (curtmetratge documental).
1976-77 El fet migratori i la nova catalanitat (curtmetratge documental).
1977 Coses que tornen. Procés electoral (curtmetratge documental).
1980 Anys decisius del sindicalisme a Catalunya (curtmetratge documental).
1981-82 El Museu dels Tres Palaus (curtmetratge documental).
1982 Tarragona’82 (curtmetratge documental).
Bibliografia
ALEGRE, S.: “A propósito del cine catalán. Una charla con Josep Maria Forn”, El cine en Cataluña. Una aproximación. PPU, Barcelona 1993, p. 101-122.