Josep Maria Fradera i Barceló

(Mataró, Maresme, 1952)

Historiador.

Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra. Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat. Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 (1987), Cultura nacional en una societat dividida. Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 (1992) i Jaume Balmes. Els fonaments racionals d’una política catòlica (1996). Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 (1997), volum 6è de la col·lecció Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Del 1996 ençà ha prosseguit les seves investigacions sobre el segle XIX centrant-se en les relacions entre les colònies i la metròpolis a través d’obres com Filipinas, la colonia más peculiar: la hacienda pública en la definición de la política colonial (1999), Gobernar colonias (1999), Las burguesías europeas del siglo XIX: sociedad civil, política y cultura (2000, juntament amb Jesús Millán) i Cultura nacional en una sociedad dividida: Cataluña, 1838-1868 (2003).