Vida i obra
De família de militars castellans, fou autodidacte, aconseguí ser un conegut cupletista i es dedicà al periodisme. Fou redactor del diari La Humanitat (1931-38) i col·laborà a L’Esquella de la Torratxa, La Nau, Mirador, Moments, Abril, En Titella i L’Estevet, entre altres publicacions. Durant la guerra civil participà en nombroses iniciatives literàries i culturals: com a membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans (AEC), pronuncià conferències radiofòniques sobre temes culturals. El 1937 obtingué un accèssit en el I Concurs Literari organitzat per l’AEC amb la comèdia El marsellès, que es publicà a la revista Catalans! (1938) i s’estrenà el gener del 1939.
És autor de tres novel·les en català: La rossa de mal pèl (1929), que situa l’acció en els baixos fons barcelonins i n’ofereix una visió entre realista i truculenta, amb alguns ingredients fulletonescos; La guerra dels sants (1932), on evoca les lluites socials i el pistolerisme dels anys vint; i Retorn al sol (1936), obra de ciència-ficció, amb la qual l’autor satiritza determinades actituds polítiques i ideològiques.
També escriví alguns poemes, cuplets i la lletra de la famosa sardana El saltiró de la cardina (1914), motiu temàtic d’una comèdia amb el mateix títol estrenada el 1931 i publicada el 1934.
Aquell any s’exilià a França i el 1942 anà a Mèxic, on treballà en el món editorial, en el departament de biblioteques de la Secretaria d’Educació Pública. També feu de traductor a diverses editorials mexicanes, com l’editorial Diana. Fou membre de la Societat Mexicana d’Escriptors i col·laborà en diverses publicacions de l’exili, com La Nostra Revista, La Nova Revista, Orfeó Català i Revista de Catalunya.
En castellà publicà alguna novel·la, reculls de narracions i diverses biografies. Cal destacar Trece cuentos y medio (1954), Titanes de la libertad, Vida y aventuras de Pancho Villa, Heraclio Bernal, México y Manila, Rubén Darío, Vida y muerte de Julio César (1958), i les Memorias de un cero a la izquierda. Cincuenta años de la vida de una ciudad y de cuatro continentes a través de los recuerdos de un hombre perfectamente gris (Mèxic 1962), obra de caràcter autobiogràfic i memorialístic, en la qual intentà reflectir el clima literari, polític i social de Catalunya des del principi del segle fins al 1939. Durant els darrers anys publicà amb el segon cognom El dominio de la voluntad, El poder mágico del pensamiento i El hombre que volvió del cielo (1963).
Bibliografia
- Campillo, M.: Escriptors catalans i compromís antifeixista (1936-1939). Barcelona, Curial / PAM, 1994.
- Solé i Camardons, Jordi: “Introducció”, dins Francès i Ladrón de Cegama, Josep Maria: Retorn al sol. Novel·la de fantasia i sàtira. Lleida, Universitat de Lleida / Ajuntament / Institut d’Estudis Ilerdencs, 1998, p. 9-48.
- Tasis i Marca, Rafael: “Josep M. Francès”. Sd’O, 8, p. 50. 1966.