Josep Maria Fusté i Blanch

(Linyola, Pla d'Urgell, 15 d’abril de 1941 — Barcelona, 20 d’abril de 2023)

Josep Maria Fusté i Blanch

© FC Barcelona

Futbolista.

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, la temporada 1959-60 jugà a l’equip amateur i en alguna ocasió fou convocat per al primer equip. Fou cedit a l’Osasuna (1960-62), amb el qual debutà a primera divisió la darrera temporada. A continuació ingressà al primer equip del Barça (1962-72), amb el qual disputà 377 partits i marcà 111 gols. Guanyà tres vegades la Copa del Generalísimo (1963, 1968, 1971), una Copa de Fires (1966) i una Finalíssima de Fires (1971). A més, disputà les finals de la Copa de Fires (1962) i de la Recopa (1969), després que en la semifinal d’aquest torneig marqués tres gols al Colònia, al Camp Nou. Típic centrecampista, fou molts anys el principal motor del FC Barcelona. L’agost del 1972, després d’anunciar la seva retirada, fou objecte d’un homenatge al Camp Nou, però se’n desdigué i fitxà per l’alacantí Hèrcules (1972-74), equip on es retirà.

Amb la selecció estatal fou vuit vegades internacional i es proclamà campió de l’Eurocopa (1964) i disputà la Copa del Món (1966). Posteriorment, estigué molt vinculat a l’Agrupació de Veterans del Barça, de la qual fou president (1976-89). L’any 1989 es presentà a les eleccions a la presidència del club, tot i que després s’incorporà a la candidatura de Sixte Cambra. Fou assessor esportiu durant la presidència de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. Exercí, també, de comentarista esportiu.