Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa Museu Gaudí de Barcelona. Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica i publicà Viatge entorn del meu pessebre (1957). Conreà també la pintura; fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1985.
Destacà especialment com a historiador i crític d’art. Publicà molts treballs sobre aspectes concrets i anecdòtics de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica. Cal destacar 600 anys de Plaça Nova (1955); Barcelona, vint segles d’història (1963); amb Joan Bassegoda i Nonell, la Guía de Gaudí (1970); amb Frederic Udina, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana (XIX y XX) (1974), L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 (1976); amb A. Puig, II Centenario de l’Escola de Llotja: Escuela de Artes Aplicadas y Oficios Artísticos (1976); Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans (1977); en col·laboració amb diversos autors, Barcelona (1980); amb Joan Iriarte, Jordi Alumà (1984), i participà en l’obra col·lectiva dirigida per J.M. Infiesta, Modernisme a Catalunya (vol. II, 1982).
L'any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi. Fou impulsor del Museu Verdaguer de Vallvidrera i de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles (Osona). El 2006 fou nomenat fill adoptiu de Folgueroles.