El 1909 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, es doctorà en dret el 1917, a Madrid, i el mateix any 1917 era admès com a acadèmic a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Exercí de notari a Barcelona i, des del 1920, fou catedràtic de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local.
A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals. Fundà amb Lluís Vila i d’Abadal l’Agrupació Escolar Tradicionalista. El 1909 era membre d'Acció Social Popular.
Milità a la Lliga Regionalista i fou nomenat president de la Comissió d’Hisenda durant la Mancomunitat, càrrec del qual fou cessat durant la dictadura de Primo de Rivera. Durant la República fou nomenat vicepresident del Consell de Treball de la Generalitat.
Dirigí, del 1921 al 1936, la revista Catalunya Social, des d’on s’interessà pel corporativisme. El 1927 publicà el recull Vida que passa... (impressions i notes).