El 1947 fundà el Museu i Arxiu Arbocenc, i el 1948 fou un dels impulsors de la revista clandestina Fe i Vida, una de les primeres publicacions en català del primer franquisme, que dirigí amb Esteve Cruañes fins el 1966, any que deixà de publicar-se. Amb l’editor Joan Ballester i Canals, els anys cinquanta promogué una de les primeres campanyes comarcals en favor del català. Impulsor d’Òmnium Cultural a les comarques penedesenques (1972), fou cofundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs (1977) i del Centre d’Estudis Colombins (1989). Entre els anys 1956 i 1960 promogué les dues primeres exposicions de comerç, indústria i artesania de l’Arboç. Contribuí a difondre la figura de l’abat Aureli M. Escarré, fill de l’Arboç, del qual publicà una biografia l’any 1993. El 1991 fou nomenat arxiver d’honor de la vila de l’Arboç, i el 2011 rebé el premi Teresa Basora de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Rebé també la Creu de Sant Jordi (1995).