Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona (1919). L’obra que li ha donat més fama és el Tratado de sociología cristiana (1909; vuitena edició ampliada, 1953), dins el corrent de l’encíclica Quadragesimo anno.
Membre del Grupo de la Democracia Cristiana, de Severino Aznar, participà en la direcció del moviment d’Acció Popular i de la seva revista, Catalunya Social, i fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica de Catalunya. Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i influí en la Federació de Joves Cristians.
Traductor conscienciós dels clàssics, destaca sobretot per la traducció de l’obra completa d’Horaci, a més de fragments d’Aristòtil i d’Homer, l’Himnari litúrgic (a partir del 1926), la Sinopsi evangèlica de Lagrange —en col·laboració amb Lluís Carreras— (1927), un volum de Discursos de Ciceró i les Confessions de sant Agustí (1931).
Publicà, entre altres treballs, L’obra integral del pontificat de Benet XV (1922), Idea integral del sacrificio eucarístico (1944) i Verdaguer, aspecto sacerdotal de su obra poética (1945).