Titulat (1891), anà a l’estranger i fou influït per les idees de Viollet-le-Duc; a la tornada treballà a Barcelona. El 1900 fou nomenat arquitecte municipal de València. Hom en destaca el projecte d’un barri obrer a l’Eixample de València, el pla general de la ciutat, diverses cases de veïns —algunes de les quals relacionades amb l’estil de Domènech i Montaner— i l’Institut Oftalmològic del Doctor Viciano a Algemesí (Ribera Alta). Construí diversos panteons a València. La seva obra més típicament modernista era el portal del desaparegut Saló Eslava (1908), arabitzant, a València. Publicà algun estudi sobre arquitectura islàmica a València.