Vida i obra
Ingressà a la Companyia de Jesús (1893), i fou ordenat de sacerdot el 1908. D’ençà de l’any 1911 exercí com a professor d’història eclesiàstica als col·legis de Tortosa, Sarrià (Barcelona) i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Les seves recerques històriques s’orientaren, d’una banda, envers la història del seu propi orde religiós: El restaurador de la Companyia de Jesús. Beato José Pignatelli y su tiempo (1935-36), i, de l’altra, envers l’estudi de la figura de Lluís de Requesens, la seva família i la seva època: Niñez y juventud de Felipe II. Documentos inéditos sobre su educación civil, literaria y religiosa y su iniciación al gobierno (1527-1547) (1941-42), Don Luis de Requesens, lugarteniente general de la mar, y la batalla de Lepanto a la luz de nuevos documentos (1942), El comendador mayor de Castilla Don Luis de Requesens en el gobierno de Milan (1571-1573) (1943) i La batalla de Lepanto y Don Luis de Requesens, lugarteniente general de la mar. Con nuevos documentos históricos (1944). Tots aquests llibres contenen una documentació abundosa, fruit de les seves recerques a l’Arxiu del Palau de Requesens, avui dipositat al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. Els dos volums del seu estudi sobre Felip II reprodueixen una sèrie de documents –les instruccions de Carles V al seu fill, la correspondència de l’emperador amb Juan de Zúñiga, tutor del príncep, la correspondència catalana d’Estefania de Requesens, etc.– que fan de l’obra una eina encara avui dia imprescindible per a l’estudi dels anys de joventut i aprenentatge del rei prudent. Difongué l’autobiografia d’Ignasi de Loiola (1920).
Bibliografia
- Borràs, A.; Solà, F. de P.; Torelló, J.M.: Escriptors jesuïtes de Catalunya. Bibliografia 1931-1976, Sant Cugat del Vallès 1979.