Ingressà a la Companyia de Jesús (1893), i fou ordenat de sacerdot el 1908. Professor d’història de l’Església des del 1911 a la facultat de teologia de Tortosa i a la de Sarrià (Barcelona) i de la Universitat Gregoriana de Roma. S'especialitzà en la història de la Companyia (El beato José Pignatelli y su tiempo, 1935-36) i sobre Lluís de Requesens i la seva família: El Comendador Mayor de Castilla Don Luis de Requesens en el gobierno de Milán (1946), Niñez y juventud de Felipe II (1952), que inclou la correspondència catalana d’Estefania de Requesens, La batalla de Lepanto y Don Luis de Requesens (1954). Difongué l’autobiografia d’Ignasi de Loiola (1920).