Fill i deixeble de Josep Maria Marquès i Garcia. Exposà sovint a Barcelona, des del 1912. Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia (1914), amb Obiols, Aymat, Enric Casanovas, Monegal i altres, conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista. S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona. El seu estil derivà cap a un major convencionalisme, sovint centrat en temes mitològics o bíblics.