Llicenciat en dret (1936), en esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista, en l’exèrcit del qual lluità i ascendí fins al grau de tinent. El 1942 entrà com a lletrat a l’Ajuntament de Barcelona, on fou secretari del Patronat Municipal de l’Habitatge (1954-77) i posteriorment cap administratiu del Centre Ordenador Municipal fins a la jubilació (1983). Interessat en l’impacte de la immigració en l’urbanisme, publicà Sociología y urbanismo (1959), La inmigración en Barcelona (1964), La aportación de Almería al crecimiento y desarrollo de Barcelona (1966) i Problemes de l’habitatge a Catalunya (1968). Participà en la creació de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB) l’any 1951, impartí cursos de dret als inicis d’ESADE i participà en la creació del Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada impulsat per Rogel·li Duocastella.