Vida i obra
De família benestant, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià. Centrà els seus estudis de caràcter històric –i també els literaris– al segle XIX i estudià a fons la Renaixença. S’inicià a la literatura com a poeta amb Cançons d’estiu (1926). La influència de Josep Maria de Sagarra en la seva producció en vers també és palesa a les primeres obres dramàtiques com Anna Maria (1927) i El preu del silenci (1929). Després d’El vianant (1931), ja en prosa, es dedicà a l’alta comèdia amb L’altra veritat (1934), premi Nostre Teatre (1935), i El demà és lluny (1936).
Fomentà la producció de la premsa local (Oreig i Salobre) i col·laborà, entre d’altres, a La Publicitat, Mirador i Revista de Catalunya, on donà a conèixer nombrosos estudis sobre la Renaixença. Hi destaquen els treballs dedicats a les figures de Puigblanch i Joaquim Maria Bartrina, l’estudi La filologia catalana en el període de la decadència (1938) i uns comentaris sobre la gramàtica catalana de Pau Ballot (1938). S’ocupà de la tria de poemes del segle XIX de l’Antologia general de la poesia catalana (1936) que elaborà amb Martí de Riquer i Joan Teixidor, i publicà La premsa catalana del vuit-cents (1937).
El 1939, després de passar per França, s’exilià a Mèxic. S’hi doctorà en lletres, ocupà la càtedra d’història de la independència mexicana a la Universidad Nacional Autónoma de México, i, recomanat per Carner, ingressà al Colegio de México, una de les entitats universitàries més prestigioses d’aquest país, on, el 1940, fou cofundador, amb l’historiador mexicà Silvio Zavala, entre altres, del Centro de Estudios Históricos. Com assenyalà Vicenç Riera i Llorca (en la semblança que li dedicà en Nou obstinats, 1979), l’exili li serví per a «descobrir que també Mèxic tenia el seu segle XIX» i, per això, s’abocà a l’estudi del vuit-cents mexicà. Així, publicà La independencia y la prensa insurgente (1941), La diplomacia española en México 1822-1823 (1956) i El general Prim en España y México (1949), on analitza la fins aleshores desconeguda participació del militar català en els fets que precediren la invasió dels francesos per a establir l’imperi de Maximilià. La seva obra més ambiciosa sobre la independència mexicana és, però, el Diccionario de insurgentes, recull històric de més de 2 000 mexicans que lluitaren per la independència del seu país, i que és el resultat d’un treball ingent fet en solitari (l’esmentat Riera explicà que les fitxes reunides per a la seva redacció ocupaven una gran caixa d’un metre de llargada per quaranta centímetres d’amplada), que fou publicada pòstumament el 1969. A Mèxic també publicà: Els primers romàntics dels països de llengua catalana (1944), a la col·lecció Biblioteca Catalana, Escritos inéditos de Fray Servando Teresa de Mier (1944), en col·laboració amb Hugo Díaz Thomé; Mina, el español frente a España (1945).
Fou col·laborador a diverses revistes catalanes publicades a Mèxic com Xaloc, la Revista dels Catalans d’Amèrica, Pont Blau, Orfeó Català i La Nostra Revista. Fou un dels fundadors, amb Joan Sales i Lluís Ferran de Pol, de Full Català i de Quaderns de l’Exili (1943-47). Guanyà premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mèxic del 1942 i el 1957 (l’englantina i la flor natural, respectivament).
Escriví dues novel·les, Giratomb de vida (1950, publicada el 2007) i Un deliri de mar (1954, publicada el 2005), que comparteixen, des de tractaments diferents, la mitificació d’Arenys com a paradís perdut. També elaborà diversos volums sobre Antoni Puigblanch, que deixà inèdits.
Bibliografia
- Diversos autors (1998): “Homenatge a Josep Maria Miquel i Vergés”. Quaderns d’Estudis Arenyencs, 6.
- Martínez-Gil, V. (2005): “Miquel i Vergés, erudit i escriptor doblement exiliat” (Pròleg), dins Miquel I Vergés, J. M.: Un deliri de mar. Barcelona, Angle, p. 9-71.
- Martínez-Gil, V. (2007): “Giratomb de vida: la novel·la d’una generació” (Pròleg), dins Miquel I Vergés, J. M.: Giratomb de vida. Barcelona, Angle, p. 11-28.
- Riera Llorca, V. (1971): Nou obstinats. Barcelona, Selecta, p. 83-101.
- Tasis i Marca, R. (1964): “Josep Maria Miquel i Vergés”. Sd’O, IV, 8, p. 63-64.