Es llicencià en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre. La seva escriptura presenta una marcada heterogeneïtat formal i ha estat àmpliament guardonada. Entre les seves obres més destacades hi ha Quan encara no sabíem res (Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic) (premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2007), La dona i el debutant (premi Teatre Principal 2008), La gran nit de Lurdes G. (2008, premi Lluís Solà i Sala), Una història explicada del revés, o no (2009), La dona que perdia tots els avions (premi Born 2009), Gang Bang (estrenada al Teatre Nacional de Catalunya, 2011), El principi d’Arquimedes (premi Born 2011), de la qual fou coautor del guió en la versió cinematogràfica de Ventura Pons (2015), Nerium Park (2012), Fum (2012), Estripar la terra (2014), Obac (2014), La travessia (2015, premi Frederic Roda de teatre) i Temps salvatge (2018, premi Max 2019). Ha compaginat la seva faceta com a dramaturg amb la direcció escènica, sobretot de textos propis i d’adaptacions per a l’escena d’altres autors (Carrer Franklin, de Lluïsa Cunillé, 2015; l’òpera La voix humaine, de Jean Cocteau i Francis Poulenc, 2015). Fou ajudant de direcció de Xavier Albertí entre el 2005 i el 2008, any que entrà a formar part de la companyia La reina de la Nit, d’Albertí i Lluïsa Cunillé. Ha dirigit dramatúrgies, entre les quals destaquen Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet (2009), Com si entrés en una pàtria (2010), Esperança Dinamita (2014), Los libres cautiverios de Ricardo y Leonisa (2014) i Neus Català. Un cel de plom (2015). Així mateix, és fundador de la companyia L’Arrencacors juntament amb l’actor Oriol Genís. Ha impartit la docència a la Universitat de Girona i a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC).
Josep Maria Miró i Coromina
© TNC / David Ruano
Dramaturg i director teatral.