S’especialitzà en temes d’economia regional i urbanística i en economia financera. Realitzà estudis comarcals: Granollers i el Vallès Oriental (1967), Sant Adrià de Besòs (1968), Sant Sadurní d’Anoia i l’Alt Penedès (1969), Dinàmica i perspectiva del Vallès (1969), Les Comarques de Catalunya (1970, amb Ernest Lluch), Coyuntura económica de la provincia de Tarragona: 1970-1975 (1977), etc. És també autor de Cap a una economia dels Països Catalans (1979).
El 1984 fou nomenat primer director general de l’Institut Català del Crèdit Agrari, organisme de la Generalitat de Catalunya. Primer president-director general de l’Institut Català de Finances (1985-1990) i fundador i director del Centre d’Estudis Interprofessionals de Desenvolupament i Urbanisme, fou cap d’estudis i màrqueting del Banc d’Europa. Col·laborà a Destino (1966), Presència (1973), Avui (1976), Canigó (1980) i Serra d’Or (1984). Fou professor en diverses universitats i institucions d’ensenyament superior: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona i Universitat de Perpinyà. Fou també membre del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.
Fou president de la Societat Catalana d’Economia (1977-85), filial de l'Institut d’Estudis Catalans, on va ingressar el 1979, i del qual fou primer tresorer entre els anys 1980 i 1984. Molt vinculat a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, en fou tresorer de 1990 a 1992, vicepresident (1992-94) i president (1994-2000). També fou un dels fundadors, l’any 1986, de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’IEC.