Josep Maria Nuix i Julibert

Jep Nuix
(Barcelona, 23 de setembre de 1955 — Barcelona, 26 d’abril de 1998)

Compositor i flautista, conegut artísticament com Jep Nuix.

Format al Conservatori de Música de Barcelona en les disciplines de flauta, harmonia i contrapunt, aprofundí el seu interès pels nous mitjans compositius al Conservatori de Basilea. Estudià composició amb Gabriel Brncic. S’interessà per la música electrònica a través dels seus contactes amb el laboratori de música electrònica Phonos i conegué compositors com Witold Lutosławski, Luigi Nono, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Luis de Pablo i Heinz Holliger.

Fou guardonat amb diversos premis i mencions de composició, com ara el primer premi del desè Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona (1989), i destacà en el vuitè Concurs Internacional Luigi Russolo per a joves compositors de música electroacústica i informàtica musical.

El catàleg de la seva obra inclou més de 60 obres per a tota mena de formacions, des de solistes fins a obres per a orquestra simfònica, en les quals mostrà una absoluta amplitud estètica i creativa sota una aparent senzillesa formal. Sobresurten peces com Fax (1990), Riflessi (1992), Percuflú (1994), per a flauta travessera, percussió i electrònica en viu, i Espirals (1994), considerades dues de les obres més importants de la dècada dels noranta del panorama musical català.

En qualitat d’intèrpret col·laborà amb un ventall molt ampli d’artistes i formacions, des de grups de rock simfònic (Gotic, Orquesta Mirasol Colores) fins a formacions contemporànies (Vol ad Libitum).

La seva prematura desaparició, a quaranta-dos anys, privà la música catalana d’una de les veus més destacades de la seva generació.