Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera. A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música. Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París. De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat—, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca (1929). El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li estrenà Jocs de mainada i el 1947 Toldrà i l’Orquestra Municipal de Barcelona interpretaren per primera vegada l’obertura de la seva òpera Les noces de Camacho (1940), inspirada en un relat d’El Quixot. Altres obres seves són Els contes de la llar (1922), per a orquestra de corda, el poema escènic Jordi d’Assís, i la tragèdia lírica La llegenda del Mont Roig. Els anys 1986 i 1991 la família donà el seu fons a l’Ajuntament de Girona.
Bibliografia
- Boadas i Raset, Joan; Varés i de Batlle, Albina: Catàleg del fons documental de Josep Ma. Pagès i Vicens, Arxiu Històric Municipal de Girona - Fons Josep Ma. Pagès i Vicens, Ajuntament, Girona 1993