Fill de Francesc Pi i Sunyer i net de Francesc Sunyer i Capdevila. Es llicencià en dret a Barcelona i es doctorà a Madrid. Membre fundador d’Acció Catalana, fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona durant la Segona República i durant la guerra ajudà alguns amics seus perseguits de la zona republicana facilitant-los passaports. Anà a París el 1937 i tornà el 1940. Depurat, fou separat del seu càrrec de l’Ajuntament. Guanyà la càtedra de dret administratiu (1940); com a catedràtic gaudí d’una gran popularitat per la seva bonhomia, humor i anecdotari subtil. Personatge de món, esdevingué una figura familiar en reunions socioculturals. Fou degà del col·legi d’advocats i de la facultat de dret. Especialitzat en dret administratiu, col·laborà en nombroses revistes de la matèria.