Josep Maria Pibernat i Sancristòfol

Eclesiàstic i escriptor.

Estudià al seminari diocesà de Solsona i posteriorment marxà a Veneçuela el 1911. S’incorporà a la diòcesi de la Guaiana, on continuà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot (1913). Residí un temps a Roma per tal de graduar-se en teologia a la Universitat Gregoriana (1922-25) i en tornar a Veneçuela exercí el ministeri pastoral a Cumanacoa i a la parròquia de Nuestra Señora de Altagracia de Cumanà. El 1928 fou nomenat vicari general de la diòcesi cumanesa i el 1943 fou delegat de l’administrador apostòlic d’aquesta diòcesi. El 1949 es traslladà a Caracas per motius de salut, on fou canonge del capítol metropolità i rebé el títol de protonotari apostòlic. Publicà Glosas evangélicas (1947), Huellas olvidadas (1948), Temas de cultura religiosa (1956) i La Virgen del Valle (1961).