A la postguerra s’incorporà un quant temps a Unió Democràtica de Catalunya. Fou un dels fundadors de l’editorial Estela.
Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar: Dialèctica conciliar (1968), ¿Nuevos caminos en la Iglesia? (1969) i Iglesia y liberación en América Latina (1972). El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència (1926-66) (1994).
Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària.