Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa (1924). A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intel·lectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M. de Sagarra.
Director del setmanari d’actualitat Imatges (1930) i del setmanari satíric El Be Negre (1931-36), col·laborà, entre altres publicacions, a L’Esport Català (1925-27), La Noche, La Nau dels Esports (des del 1929), Mirador (1929 i el 1935), Papitu, L’Opinió, La Ciutat, La Rambla i, sobretot, a La Publicitat, on escrivia cròniques ciclistes, crítica teatral i, a partir del gener del 1935, publicà un article d’opinió pràcticament cada dia a la primera pàgina del diari. En aquest mateix rotatiu, des del 1934 fins poc abans de la Guerra Civil Espanyola, publicà també una sèrie d’articles de denúncia i reportatges d’investigació contra el pistolerisme vinculat a la FAI, on palesà l’agilitat, l’esperit crític i la profunditat i valentia del seu periodisme. També fou corresponsal d’aquest diari a París.
És autor del llibre Nits de Barcelona (1931), reportatges costumistes moderns sobre la vida nocturna barcelonina, amb una prosa aguda i irònica, i de diverses obres de teatre que foren estrenades, destacant la comèdia L’home que s’havia de morir. Fou assassinat el 24 d’agost de 1936 a la carretera de l’Arrabassada per elements incontrolats de l’anarquisme.