Doctorat (1974) a la Universitat de Barcelona, hi fou professor d’història medieval. L’any 1993, i fins a la seva jubilació el 2015, fou professor a la Universitat Pompeu Fabra.
Considerat un dels principals referents i coneixedors de la història medieval de la Corona d’Aragó i dels Països Catalans, fou un dels impulsors de la col·lecció Catalunya Carolíngia, obra que recopila milers de documents catalans anteriors a l’any 1000, iniciada per Ramon d’Abadal el 1920.
Publicà Els orígens històrics (1977), amb M. Aventín; El procés nacional de Catalunya (segles VIII-IX) (1981); el volum Dels orígens a 1714, amb E. Duran, de la Història dels Països Catalans (1980); El procés de feudalització (segles III-XII) (1987), volum segon de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar; Catalunya a la fi del primer mil·lenni (2000); La fam al món. Passat i present (2009), i Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica (segles XI-XII) (2018 i 2024).
Dirigí una Història de Catalunya, en sis volums (1978-79); Història universal, en 10 volums (1980-83); La formació de la societat feudal: segles VI-XII (1998); Història Medieval de Catalunya (1998); Història agrària dels Països Catalans (2004), i Naixement de la nació catalana. Orígens i expansió. Segles IX-XIV (2017).