Ingressà al monestir de San Martín, de Santiago de Compostel·la, on s’ordenà el 1834, poc abans de l’exclaustració. Després d’aquesta, se n'anà a l’abadia d’Itala Cava, a Salern (Itàlia), i d’allà a les Missions d’Austràlia Occidental. Fundà un monestirmissió al nord de Perth i el 1847 fou nomenat primer bisbe de Port Victòria (1849). Cansat de treball i lluites, el 1859 renuncià el càrrec; retornà el 1861 i s’instal·là a Madrid, amb el títol de bisbe titular de Daulia. El 1863 fundà, amb Antonia de Oviedo, la Congregación de Oblatas del Santíssimo Redentor, per a la regeneració de les dones, que s’estengué per l’Estat espanyol i l’Amèrica del Sud. És autor d’obres piadoses i apologètiques.