Josep Maria Tamburini i Dalmau

(Barcelona, Barcelonès, 4 de desembre de 1856 — Barcelona, Barcelonès, 1932)

Harmonies del bosc, de Josep Maria Tamburini i Dalmau

© Fototeca.cat

Pintor i crític d’art.

Format a Llotja, a París —amb L.Bonnat— i a Roma. Col·laborà amb dibuixos a L’Avenç, on exercí la crítica d’art i hi publicà algun poema. Escriví també a La Vanguardia. Com a pintor fou premiat amb medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i es dedicà, al principi, a la pintura d’història (El comte d’Urgell presoner dels partidaris de Ferran d’Aragó, 1891) i al realisme anecdòtic. Continuà participant en exposicions oficials barcelonines i el 1896 presentà Harmonies del bosc (Museu d’Art Modern de Barcelona), quadre que significa en el seu art la consolidació d’un simbolisme iniciat, encara tímidament, quatre anys abans. Rebé, entre altres, el premi extraordinari de la Reina Regent a l’exposició de Barcelona del 1898 pel seu Conte blau. Exposà també a les Nacionales de Madrid. Conreà temes plàcidament fantasiosos, detallats i preciosistes, així com temes religiosos. Sovint s’ha assenyalat la proximitat d’alguna de les seves obres al Renoir madur. Féu també retrats (Mossèn Jacint Verdaguer, Barcelona, Galeria de Catalans Il·lustres). Fou vocal de la Junta de Museus, consiliari de l’Acadèmia de Belles Arts i professor de Llotja, a Barcelona.