Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives. Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella (1922), que dirigí durant dotze anys i de la qual fou també primer tenora i tible. A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar.
Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A la luz de la luna. També és autor d’obres per a banda i orquestra simfònica de caràcter popular, com Los Romeros o Suite Gitana, i d’algunes operetes, com La Princesa Amaranta i Claudina. Alguns dels títols de sardanes més famoses són Hores que volen(1922), Volguda Calella (1923), Melangia (1928), L’espill de l’agulla (1930), Quan els ulls par len (1933), La Rambla de Badalona (1935), Units per un ideal (1935, per a cinc cobles), La mel als llavis (1948, en la qual l’autor inclogué les primeres notes de la melodia central de La Santa Espina) o La Coquessa (1947).