Josep Maria Tous i Maroto

(Palma, Mallorca, 20 de juny de 1870 — Palma, Mallorca, 20 de febrer de 1949)

Josep Maria Tous i Maroto

© Fototeca.cat

Escriptor i erudit.

Vida i obra

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona. Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear. Fou col·laborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca, Catalunya, Tresor dels avis, Catalana, Mitjorn i La Almudaina, entre d’altres.

Com a poeta començà conreant la poesia en castellà; després participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920. Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista. Publicà els reculls Flors d’ametller (1903) i Instantànies (1904).

Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada les seves obres teatrals, típiques representants del teatre costumista mallorquí de caràcter ciutadà, que aconseguiren un gran èxit popular. Entre aquestes cal destacar sobretot Mestre Lau es Taconer (estr. 1933), Es nirvis de sa neboda (1934) i El tio de l’Havana (1934), publicades totes tres el 1947. Ara ve s’avion, del 1948, és basada en episodis de la guerra civil.

Centrà la seva activitat investigadora en els estudis biogràfics i en diverses descripcions i guies de Mallorca. Deixant de banda la seva obra literària, tenen cert interès historiogràfic: Lluch (1901), De la isla dorada (1912), Doña Manuela de los Herreros: hija ilustre de Mallorca (1912), De lo que vi en la ruta (1913), Bosquejos de antaño (1922), Biografía de Joan Alcover (1926), El conde de Sallent (1928), Guía de la Isla de Oro (1933) i El general García Ruiz, bosquejo biográfico... (1939).

Bibliografia

  • Andreu Alcover, J. (1965): José M. Tous y Maroto, literato y poeta. Palma.
  • Pons i Marquès, J. (1976): “La humilde verdad”, dins Crítica literaria. Palma, Moll, p. 245-246.