Vida i obra
Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada. Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804. A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior (1806). La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les converses mantingudes entre els dos–, Caresmar l’orientà vers l’estudi i la recerca historiogràfica, i la col·laboració fou permanent. Així, hom troba Martí ajudant el seu mestre en l’ordenació de l’arxiu de la col·legiata de Sant Pere d’Àger. Amb Caresmar i Pasqual, representants del corrent arxivístic en la historiografia crítica catalana, treballà per aplegar el major nombre de documentació possible per a la redacció d’una història eclesiàstica de Catalunya. També feu un índex dels manuscrits de Caresmar. Continuà l’aplec del catàleg d’escriptors catalans iniciat per Caresmar, activitat que culminà en les Memorias de Fèlix Torres i Amat.
Malauradament, la seva obra és inèdita, i hi ha fragments que s’han perdut. Es tracta d’una aportació molt considerable (set llibres complets o gairebé enllestits, 12 opuscles d’extensió diversa i un projecte d’obra, truncat per la mort), tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat. El que la caracteritza és el rigor en la transcripció documental i l’afany permanent per escorcollar el màxim d’arxius per tal de deixar constància de tot allò que es considera necessari (documents, monuments, llengua, etc.) per a conèixer el passat. Així, per exemple, entre altres tasques arxivístiques que desenvolupà al llarg de la seva vida, s’ocupà de l’ordenació de l’arxiu d’Amposta, al Montsià. Poc després, li encarregaren que organitzés l’arxiu de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona, feina a la qual es dedicà amb intensitat. Ara bé, es decidí la suspensió de la seva tasca quan ja havia arxivat i transcrit prop de 1 500 documents; deixà constància de la feina realitzada en les Memorias sacadas de documentos del Archivo de Santa Ana de Barcelona (1788), que esdevingué, tot i la modèstia expressada en el títol, tota una història d’aquesta col·legiata.
Entre les obres dedicades a la llengua i la literatura, cal fer referència, en primer lloc, a la Bibliotheca Scriptorum Cataloniae (1806?) escrita en llatí i ordenada alfabèticament. Basada en la Bibliotheca Hispana Nova de Nicolás Antonio (1783), aporta noves dades referents a músics. D’altra banda, Miquel i Vergés li atribueix un Diccionari de termes bàrbars o antiquats de la llengua catalana, que restà pendent de revisió, i que té un gran interès per a la història de la llengua catalana.
Pel que fa a la història, cal remarcar l’obra Estado de la vida canónica de las iglesias así cathedrales como colegiatas de Cataluña. De su institución y decadencia y principalmente de los canónigos reglares de San Agustín y su secularización, escrita en tres llibres. S’ha de destacar l’aportació a la història local, ja que el darrer llibre inclou una descripció prou detallada per bisbats, inclòs el d’Elna, al Rosselló. Val a dir que l’any 1793 li proposaren, juntament amb unes obres de Jaume Caresmar, enviar el text a la impremta, però l’autor s’hi negà perquè considerà que l’havia de revisar. Cal mencionar també l’Extracto del Archivo de Mur o Memorias para su historia sacadas de dicho Archivo (1787), en set volums, fruit de la seva tasca com a paborde de Mur. És digne de menció l’apèndix documental que hi aporta. És autor també de diversos opuscles, entre els quals sobresurt el Discurso sobre los errores de Félix obispo de Urgel, en què estudia la qüestió de l’adopcionisme, i també diversos textos que en l’actualitat es consideren d’història local (sobre textos antics del municipi d’Àger, Noguera, sobre un monument trobat a Girona, o un altre trobat a Puigcerdà, i un llarg etcètera). Cal esmentar l’opuscle Observaciones sobre los varios aspectos del exjesuita Masdeu en su obra “Historia crítica de España”. Per acabar, quant a la seva producció historiogràfica s’ha d’esmentar un projecte sobre els templers (Apología de los templarios de Cataluña), en el qual pretenia restaurar, mitjançant aportació documental, el prestigi de l’orde religiós i militar, però que la seva mort truncà.
El fons referent a aquest autor es troba ben dispers entre la Biblioteca de Catalunya (ms. 150 i 743, entre d’altres), la biblioteca del convent dels franciscans de Balaguer i l’arxiu del monestir de Santa Maria de Bellpuig.
Bibliografia
- Corredera, E. (1971): La Escuela Histórica Avellanense. Lleida, Instituto de Estudios Ilerdenses.
- Martorell i Trabal, F. (1927): “Manuscrits dels pp. Caresmar, Pasqual i Martí a la Biblioteca del Convent dels Franciscans de Balaguer”, Estudis Universitaris Catalans, XII, p. 178-240.
- Mercader, J. (1966): Historiadors i erudits a Catalunya i a València en el segle XVIII. Caresmar i l’escola de les Avellanes. Mayans, el solitari d’Oliva. Barcelona, Rafael Dalmau editor (“Episodis de la Història”, 85).
- Moral Barrio, J.J. (1995): “Santa María de Bellpuig de les Avellanes: una historia que se renueva”, Monjes y monasterios españoles. Actas del Simposium, vol. II. San Lorenzo del Escorial, Instituto Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas, p. 397-411.
- Riquer, M.; Comas, A.; Molas, J. (1964): Història de la literatura catalana, vol. 5. Barcelona, Ariel, p. 187.
- Torres i Amat, F. (1836): Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes.... Barcelona, p. 388-391.