Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya. Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i col·laborà a La Renaixença, Lo Gai Saber i La Il·lustració Catalana, entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo.
Escriví versos i teatre en castellà influït per Zorrilla (Wifredo, 1866; la lloa a favor de la Revolució de Setembre La luz de la libertad, 1868), i, en col·laboració amb Pitarra —que li dedicà La ratlla dreta (1885)— Lo primer amor (1884), 100.000 duros i La pena de mort (1887). També és autor de les obres de teatre La justícia de l’abat (1866), drama històric ambientat a Poblet, i Foc d’encenalls (1886).
Publicà els poemaris Crepúsculs (1866), escrit amb Francesc Bartrina, Sospirs (1867), Vibraciones (1874), Sonetos y madrigales (1876), Veus escampades (1879), Siemprevivas (1885) Versos catalans (1893) i Poemes catalans (1896), la novel·la costumista El regalo de boda (1869), Lo caragirat (1877, premiada en els Jocs Florals el 1872), novel·la històrica sobre la guerra del Francès, i proses en publicacions periòdiques. El 1893 inicià l’edició d’una selecció de la seva l’obra, de la qual es publicaren almenys els volums dedicats a la poesia, i deixà nombrosos escrits inèdits i dispersos. Fou premiat en diversos certàmens i fou mestre en gai saber (1892) i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.
Bibliografia
- Soler, D. (2000): Josep Martí i Folguera. El príncep dels poetes. Reus, 1850 – Barcelona, 1929. Reus, Domènec Solé.