Es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València (1869). Anà a Cuba (1895-97) com a coronel d’enginyers. A Madrid (1897) organitzà el laboratori central de l’arma. Retirat de l’exèrcit com a general de divisió, presidí l’Institut Nacional de Previsió i Socors (1911), l’Institut de Reformes Socials i fou director general de treball durant la Dictadura. Era membre de l’Acadèmia de Ciències. Escriví Tracción en vías férreas (1878) i La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria (1872) i obres de tema militar.