Exercí com a veterinari municipal de la vila de Gràcia i dirigí l’escorxador municipal de Barcelona. Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina (1927-39) i degà del Cos de Veterinaris Municipals de Barcelona (1930-39). És autor de nombrosos estudis de clínica i de sanitat veterinàries; publicà Nuevo tratado de Medicina Veterinaria (1899, en col·laboració amb F.Sugrañes i Bardají), La enfermedades más frecuentes del ganado vacuno; su profilaxis y tratamiento (1917, en col·laboració amb Martí i Codolar) i, entre d’altres, Nuevo tratado práctico de Avicultura (1917).