Josep Matamoros i Sancho

(Alcanar, Montsià, 18 de maig de 1866 — Alcanar, Montsià, 10 de juny de 1937)

Prevere, historiador i poeta.

Estudià al Seminari de Tortosa —on més tard fou professor i director—, s’ordenà el 1893, i fou doctor en teologia i canonge de la seu de Tortosa (1908). D’ideologia carlina, com la majoria del clergat tortosí, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres. Col·laborà en la premsa local de Tortosa —a El Estandarte Católico i Correo de Tortosa, sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín— i d’Alcanar, i és autor de diversos llibres dedicats a aquestes dues localitats: Historia de mi pueblo, Alcanar (1922), Monografía catedralicia. Hechos más notables realizados por el Excmo. Cabildo de la Catedral y por sus ilustres capitulares para honor y culto de la Santísima Virgen de la Cinta (1928) i La Catedral de Tortosa (1932, ed. facsímil del 1997). També publicà La Cruz. Sus diversas manifestaciones y aplicaciones (1913) i els reculls poètics Oda a la Santísima Virgen de la Cinta (1928) i De mis verdes años... Flores marchitas (1928).

Bibliografia

  • Miravall, R.: “Josep Matamoros i Sancho (1866-1937)”, Lo Rafal, 50, Alcanar 1998, p. 36-37.