Llicenciat a Barcelona el 1925, treballà al servei de dermatologia de l’Hospital Clínic, a la càtedra del doctor Jaume Peyrí. Entre el 1930 i el 1931 amplià els estudis a París, amb Raymond Sabouraud, i a Zurich, amb Bruno Bloch. Fou cap de servei de dermatologia de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet i de l’Hospital Sant Pere Claver. Doctor per la Universitat Autònoma, hagué de repetir la tesi a Madrid, el 1941. Fou professor adjunt de dermatologia a la Universitat de Barcelona (1941-51). President de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià i vicepresident de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, també presidí la secció catalana de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia. Fou membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1970) i fundador i director de l’Institut de Patologia Cutània. Col·laborà en més de 200 publicacions, moltes de les quals aparegueren en els Anales de la Academia de Ciencias Médicas (1930-35).