Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina (1853), i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit. Rebutjà d’exercir de metge i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855. Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví, entre d’altres obres, De medicinae ortu apud Graecos... (1855), De la prostitution en Espagne (1858) i La médecine à travers les siècles (1865), una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic.
Exercí de mestre (1865-82) a prestigiosos col·legis de secundària i encetà la publicació d’obres pedagògiques, entre les quals L’état enseignant et l’école libre (1883) i L’éducation dans l’École Libre (1890) que tingueren ressò internacional i, en el camp de la filologia, redactà juntament amb J. Wierzeyski dues gramàtiques llatines (1876 i 1877) i una de grega (1879), que introduïren a França els darrers progressos de la filologia històrica i comparada alemanya. Col·laborà a Le Temps, L’Illustration Française i a la Revue Philosophique de la France et de l’étranger.
En una darrera etapa, s’interessà per la història de la cultura renaixentista castellana i medieval catalana —amb Ramon Llull al capdavant— i a partir d’aleshores la seva obra catalana assolí el màxim gruix i projecció. Si bé, el 1868, ja havia publicat el reportatge “Un mois à Minorque”, el 1885 publicà a La Revue des Deux Mondes “Une excursion en Catalogne, Valence et aux îles Baléares”, gràcies al qual inicià relacions epistolars amb Josep Balari i Jovany, Jaume Collell, Jaume Massó i Torrents, Joaquim Rubió i Ors, Antoni Rubió i Lluch, Àlvar Verdaguer i Gaietà Vidal i Valenciano, amb els quals debaté sobre la cultura catalana entre la Renaixença i el modernisme. Fruit d’aquests debats foren, entre d’altres treballs, l’article “La Langue et la Litterature catalanes. L’Anciene litterature et le mouvement litteraire contemporaine” (1886) i la traducció al francès i edició a París (1889) de Lo somni, de Bernat Metge, considerada una fita dins la historiografia cultural, que li obrí les pàgines de L’Avenç (1890-92) —“Antichs i moderns” (1892), “Escola Catalana De Bones Lletres” (1892)—, on introduí la idea que la cultura catalana havia restat interrompuda en iniciar-se el Renaixement europeu i era, per això, la menys clàssica de les cultures llatines, defecte que la Renaixença havia de corregir.
Publicà Le voyage au Parnasse de Michel de Cervantès (1864) i diversos articles sobre filòsofs espanyols a la Revue Philosophique (1890), que encetaren una polèmica amb Menéndez y Pelayo, entre el 1890 i el 1893. Aquesta polèmica limità el reconeixement de la tasca de Josep Miquel Guardia, un intel·lectual regeneracionista, el positivisme i l’humanisme del qual cristal·litzaren en un programa (lingüístic, pedagògic, acadèmic i literari) per a la cultura catalana de síntesi entre la tradició pròpia medieval i la clàssica grecollatina.
Bibliografia
- Carreras i Artau, Tomàs: “Semblanza del médico-filósofo Dr. J.M. Guardia (1830-1897)”. Archivos Iberoamericanos de Historia de la Medicina, III, fasc. 2, 1951, p. 389-439. 1951.
- Jufresa, Montserrat: “Aproximació a l’obra de Josep Miquel Guàrdia (1830-1897)”, dins Cabré, Rosa i Domingo, Josep M. (ed.): Estudis sobre el positivisme a Catalunya. Vic, Eumo. 2007, p. 353-368.
- Paredes i Baulida, Maria: “Josep Miquel Guàrdia i els clàssics grecollatins”. Randa, 45, 2000, p. 77-95.
- Pascuchi, Marçal: “Introducció a l’epistolari del Dr. J.M. Guàrdia”. Revista de Catalunya, 34/52, 1927-1928, p. 386-395 i 422-449.
- Pascuchi, Marçal: “Quinze cartes del doctor Josep Miquel Guàrdia sobre la Renaixença”. Revista de Menorca, quart trimestre, 1984, p. 415-419.
- Petrus Rotger, Antoni: José Miguel Guardia. Personalidad y doctrina pedagógica. Alaior, Ajuntament,1985.
- Salord Ripoll, Josefina: “Pròleg”, dins Guàrdia, Josep Miquel: L’illa de Menorca i altres articles. Ciutadella, Institut Menorquí d’Estudis, 1998, p. 9-19.
- Salord Ripoll, Josefina: “Josep Miquel Guàrdia: l’espai historiogràfic d’un intel·lectual crític de la Renaixença”, dins Diversos autors: Professor Joaquim Molas: memòria, escriptura, història. Barcelona, Universitat de Barcelona. 2003, vol. II, p. 905-917
- Valentí Fiol, Eduard: Els classics i la literatura catalana moderna. Barcelona, Curial, 1972, p. 15-54.
- Verdaguer, Joaquim: Un menorquí indòmit. Petita biografia del Dr. Josep Miquel Guàrdia. Palma, Moll, 1997.