Era ciutadà honrat de Barcelona. Fou membre del Consell de Cent i diputat reial de la generalitat (1629-32). El 1634 es destacà en activitats de protesta per l’afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona. Fou novament diputat reial de la generalitat del 1638 al 1641, elegit juntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit. El 1640 intentà d’assegurar la fidelitat de Tortosa a la lluita contra Felip IV, sense assolir-ho; cooperà a organitzar la defensa contra la invasió castellana i, pel gener del 1641, la defensa de Barcelona. El 1643 fou elegit síndic de Barcelona i intervingué en la política de relació amb les autoritats franceses. Destinat com a capità de la Torre del Cap del Riu, s’hi féu substituir pel seu fill. Un error d’aquest, atribuït a traïció, li valgué un breu empresonament (1649), però l’afer fou posat en clar i pare i fill foren absolts (1650). El 1651 fou elegit clavari de la ciutat. Formà part de la junta que tractà la capitulació de Barcelona (1652) davant les forces de Felip IV i hi restà; s’esforçà a normalitzar-hi la vida ciutadana i administrativa.