Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid. Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista. El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums (1936, 1942-43). El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona. Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca; com a consolació, hom li concedí el títol d’arquebisbe de Beroe. Durant la guerra civil es decantà sense reserves pel bàndol franquista, triomfant a Mallorca, i fou molt criticat per Georges Bernanos. Amb tot, defensà amb energia l’ús del català a l’església i feu publicar diverses edicions del catecisme en català per als infants de Mallorca. Fundà i dirigí diversos periòdics. La seva bibliografia —gairebé tota en castellà— consta de més de tres-cents cinquanta títols, entre els quals una bona quantitat de pastorals.
Josep Miralles, bisbe de Barcelona, camina entre altres clergues amb motiu d'un acte públic, a la plaça de Constitució, a Barcelona (1926-29)
Arxiu Nacional de Catalunya
Eclesiàstic i historiador.