Estudià dret i, després d’exercir l’advocacia alguns anys a València, anà a Madrid a estudiar direcció a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas. Fou crític teatral de la revista Triunfo (1955-1972), i fundador i crític de les revistes Primer Acto i Nuestro Cine. Escriví diversos guions per al cinema i adaptà al castellà obres de Bertolt Brecht. Orientà grups de teatre independent entre els anys seixanta i vuitanta, com ara La Cuadra de Sevilla, Tábano, Los Goliardos, Adrià Gual, Comediants, Els Joglars, Esperpento o el TEI.
Dirigí alguns muntatges teatrals: La bona persona de Sezuan (Brecht); Amics i coneguts (amb la companyia de Núria Espert); Antología dramática del flamenco; Lorca y el Flamenco o Proceso de Kafka.
Publicà els llibres Lo que sabemos del cine (1967), Treinta años de teatro de la derecha (1971), El teatro de Max Aub (1971), El teatro del 98 frente a la sociedad española (1975), El mono azul: Teatro de urgencia y romancero de la guerra civil (1979), Tiempo y Teatro de Rafael Alberti (1990) i Las limitaciones sociales del teatro español contemporáneo (1993).
Fou també catedràtic a la Real Escuela Superior de Arte Dramático (1977-1992), director del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida (1984-1989), cofundador del Teatro Popular Español i del Centro Dramático Número 1 de Madrid, i fundador i director de l’Institut Internacional del Teatre del Mediterrani (1991). Rebé el Premio Nacional de crítica teatral (1960), el Premio Nacional de teatre (2004), la Creu de Sant Jordi (2006) i el premi Max honorífic (2011).