Josep Monleon i Bennàcer

(Tavernes de la Valldigna, Safor, 1927 — Madrid, 15 de juliol de 2016)

Crític teatral .

Estudià dret i, després d'exercir l'advocacia alguns anys a València, anà a Madrid a estudiar direcció a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas. Fou crític teatral de la revista Triunfo (1955-1972) , i fundador i crític de les revistes Primer Acto i Nuestro Cine. Escriví diversos guions per al cinema i adaptà al castellà obres de Bertolt Brecht. Orientà grups de teatre independent entre els anys seixanta i vuitanta, com ara La Cuadra de Sevilla, Tábano, Los Goliardos, Adrià Gual, Comediants, Els Joglars, Esperpento o el TEI. Dirigí alguns muntatges teatrals: La bona persona de Sezuan (Brecht); Amics i coneguts (amb la companyia de Núria Espert); Antología dramática del flamenco; Lorca y el Flamenco . Publicà els llibres Lo que sabemos del cine (1967), Treinta años de teatro de la derecha (1971), El teatro de Max Aub (1971), El teatro del 98 frente a la sociedad española  (1975), El mono azul: Teatro de urgencia y romancero de la guerra civil (1979), Tiempo y Teatro de Rafael Alberti (1990) i Las limitaciones sociales del teatro español contemporáneo (1993). Fou també catedràtic a la Real Escuela Superior de Arte Dramático (1977-1992), director del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida (1984-1989), cofundador del Teatro Popular Español i del Centro Dramático Número 1 de Madrid, i fundador i director de l'Institut Internacional del Teatre del Mediterrani (1991). Rebé el Premio Nacional de crítica teatral (1960), el Premio Nacional de teatre (2004), la Creu de Sant Jordi (2006) i el premi Max honorífic (2011).