Format amb Josep Reynés a Llotja, on des del 1901 fou professor. Expositor de les exposicions oficials barcelonines. Conreà un realisme anecdòtic de temes populars molt ric en detalls —Desemparats! (1891), Bugadera (1897)—, i dins la mateixa factura, passà al final del segle per un simbolisme temàtic patent a Amor i Treball (primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1899).
La seva obra més famosa i representativa és el grup Tornant del mercat (1904, Museu d’Art Modern de Barcelona). És autor del monument a Manelic, a Barcelona (1909; parc de Montjuïc). Té obres públiques a Puerto Rico i a Fernando Poo, i col·laborà en el monument a Alfons XII de Madrid.