Fou regidor per Acció Catalana. Considerat un poeta menor dins l'escola noucentista, publicà A la vora del camí (1923), que a l’època va ser qualificat d’impressionista, i La quietud del pendís (1926), poesia catòlica que pren com a fil conductor un dia de camí per la natura, metàfora de la vida que en caure la nit acaba donant pas a «una altra nova vida». El volum duu un pòrtic de Tomàs Garcés, poeta amb l’obra del qual té moltes similituds. El volum dels Jocs Florals de Barcelona del 1975 publicà els seus Poemes de la llum a l’exili, de llenguatge més abstracte i menys musical.