Feu estudis empresarials i es llicencià en administració d’empreses al Perú. El 1937 ingressà a l’Escola de Policia de la Generalitat de Catalunya i, més tard, treballà com a secretari tècnic per als comissaris generals d’ordre públic Frederic Escofet i Rodríguez Salas. Durant la Guerra Civil Espanyola fou nomenat funcionari consolar de Perpinyà. Després del conflicte, s’exilià a Xile. Hi treballà com a corrector de proves a l’editorial Ercilla i com a llibreter. El 1945 guanyà per oposicions el càrrec de subhastador públic del Ministeri d’Hisenda. Integrat en les activitats dels catalans residents en aquest país exercí com a secretari del Centre Català de Santiago de Xile, a més fou president de l’Orfeó Català del centre, de la Mutual Catalana, del Club de Futbol Iberia i de la Penya Batibull. Milità políticament en el Partit Demòcrata Cristià de Xile, on fou tresorer durant dos anys. El 1958 es traslladà al Perú i s’establí a Lima, on fou empresari d’un negoci de maquinària. Arrelat a la vida xilena, el govern d’aquest país el nomenà agregat civil a l’ambaixada de Xile. Fou delegat del president Tarradellas al Perú. El 1976 tornà a Catalunya i residí a Barcelona, on el govern del Perú el nomenà cònsol honorari a Girona.