Fill de Josep Maria Milà de la Roca i Serra. Era pilot nàutic. Membre i activista del partit moderat, dirigí “El Papagayo”, que s’oposà a Espartero, i el diari catòlic “La Convicción”, que mantingué llargues polèmiques amb Mañé i Flaquer, i el “Diari de Barcelona”. Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i 1856, i, en castellà, la novel·la de fulletó Los misterios de Barcelona (1844) —escrita des de la presó i que aconseguí una gran popularitat—, Los diablos de España (1846), el drama Los lores de la noche (1874) i la novel·la històrica De Godoy a Sagasta (1876), crítica de la revolució del 1868.