Es formà amb Nolasc Valls i a Llotja. Exposà per primer cop a Barcelona (1935). El 1944, becat, pintà al Marroc. Exposà novament a Barcelona diverses vegades —des del 1942—, amb un parèntesi forçat (1947-63), així com a Bilbao (1969). Viatjà per Itàlia (1971-72), on obtingué la medalla d’or del quart concurs Cadorago-Lario de Como (1971). La seva pintura, centrada en el paisatge urbà o rural, participa de l’herència fauve i s’alinea entre els epígons de l’estètica de l’Agrupació Courbet. Té obres a museus de Milà i Montecatini.