Josep Orlandis i Rovira

(Palma, Mallorca, 29 d’abril de 1918 — Palma, Mallorca, 24 de desembre de 2010)

Historiador.

Doctorat en dret per la universitat de Madrid i ordenat sacerdot de l'Opus Dei  (1949), fou catedràtic d’història del dret de la Universitat de Navarra i de la de Saragossa, i director de l’Instituto de la Historia de la Iglesia, de la Universitat de Navarra. Especialitzat en temes visigòtics, és autor de Huellas visigòticas en el derecho de la Alta Edad Media (1944), Las consecuencias del delito en el Derecho de la Alta Edad Media (1950), El poder real y la sucesión al trono en la monarquía visigoda (1962), La Iglesia en la España visigótica y medieval (1976) i Hispania y Zaragoza en la antigüedad tardía (1984).

Publicà també altres llibres més generals, com ara Historia de la Iglesia: la Iglesia antigua y medieval (1998), Historia breve del cristianismo (1999) i Historia de Iglesia: iniciación teológica (2002) i altres de contingut més ideològic, com El derecho a la libertad escolar (1979), La vida cristiana en el siglo XXI (2001), La aventura de la vida eterna (2005) i La vida vista a los noventa años (2008). L’any 2006 rebé el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.